viernes, 28 de octubre de 2011

Sortida Can Coll

He volgut expressar amb imatges l'experiència tan enriquidora que va ser anar a Can Coll.
Vam poder treballar en grup realitzar una representació artística amb elements naturals. En el meu grup intentem representar la importància de l'acompanyament emocional. Durant la presentació ens van insistir molt sobre la importància de l'actitud del mestre o mestra. Es pretén que els acompanyants siguin persones activin que experimentin i que convidin a experimentar, que contagiïn sensacions noves. I per això considerem que com a futures professionals de l'educació hem d'acompanyar emocionalment a cada moment dels processos d'ensenyament aprenentatge.
L'experiència de tenir un naixement a les meves mans, de tenir aquest contacte tan directe amb la vida, la naturalesa va ser molt emotiu, vaig poder veure en cadascuna de les persones que estàvem allí l'emoció que es desprenia de les seves mirada i per això entenc que viure aquestes experiències durant la infància segurament serà també molt significativa.
El contacte amb la naturalesa, trobar-nos en un ambient a l'aire lliure, més relaxades i relaxats feia fluir altres sensacions como la curiositat, hi havia major concentració i aprofitem més la possibilitat d'aprendre.




viernes, 21 de octubre de 2011

Medi Social -Seminari-

Imatge o dibuix que expressi la idea central de la sessió


Idees clau de la sessió d’avui
Avui hem fet els contes. Totes hem preparat contes amb un estil molt diferent.
Ha estat una sessió amb molt d'aprenentatge per mi. Pot ser el que més destacaría sería la proposta de un grup, perque van donar peu a la reflexió entre les diferencies de un determinat tipo de conte ("conte infantilizat") i un altre ("conte no infantilizat")
Aquestes diferencies proposen diferents maneres de treballar, diferents situacions, però el mateix públic. Els nenes i nenes han de tenir l'oportunitat d'escoltar qualsavol manera de narrar i han de ser capaços de escollir la forma.
Considero important destacar que en grup hem arribat a la conclusió de poder tenir una mirada diferent enfront de la mateixa narració. Es despertaven certs tòpics sobre els contes que hem pogut compartir i alhora explicar com era la intenció en l'elaboració del conte. En el cas del meu grup vam voler expressar la solitud que sent la formiga, donar-li un sentiment molt humà a un animal i així poder abordar els sentiments des del conte.

El conte que hem explicat:

NARRADOR: Un dia la família de la formiga distreta va començar a construir una casa. Cadascun portava una fulla per començar el sostre.
La mare de la formiga distreta li va dir a la seva petita filla:

MARE: Formigueta tu segueix-me, camina darrere del meu. Jo et portaré a la nova casa que estem construint.

NARRADOR: Però la formiga que era molt distreta en un moment va a veure als seus amics i va decidir anar a fer una passejada amb ells. Després d'hores de caminar mirant el paisatge i el cel, es va preguntar:

FORMIGA DISTRETA: Uy i ara on estic? On estan els meus amics? I com arribaré la meva casa?

NARRADOR: L'hi va a preguntar una vegada i una altra.

FORMIGA DISTRETA: Uy i ara on estic? On estan els meus amics? I com arribaré la meva casa?

NARRADOR: Al mateix temps la seva amiga papallona la va a escoltar i va decidir ajudar-la.

PAPALLONA: Ai amiga formigueta! Quantes vegades t'han dit que segueixis el camí de la teva mare!? Ja saps que si tens ganes d'anar a un altre lloc o de visitar als teus amics has de dir-ho. No et preocupis jo t'ajudaré. Vina puja!

FORMIGA DISTRETA: Guaauuuuu! Es veu tot diferent des d'aquí. Amiga papallona podríem anar a ...

PAPALLONA: Ara no formigueta. Ara has d'anar amb la teva família i ajudar-los a construir la casa nova. Venja baixa que tots tenen molta feine. I fes cas a la teva mare!

FORMIGA DISTRETA: Gràcies amiga!

Preguntes que em suggereix el que he après avui
Pot ser no va ser una narració molt bona però va servir de reflexió i ara em plantejo com podríem millorar-lo. Vam fer diversos intents però crec que estaría bé anar cap a la millora.
És possible reunir valors que es comparteixin entre 20 o 25 nens i nenes? D'on sorgeixen aquests valors dels seus propis interessos o del que suposem que necessiten i els interessa?

Ampliació d’alguna idea
http://vimeo.com/7896753
http://www.super3.cat/unamadecontes/web/blog/blog/128
http://www.jouscout.com/reflexio.htm

viernes, 14 de octubre de 2011

Medi social -Magistral 3-

Imatge o dibuix que expressi la idea central de la sessió


Idees clau de la sessió d’avui
Al explicar els contes s’han de seguir uns rituals, l’inici i el tancament, perquè així els nens sàpiguen que comencen amb la lectura d’un conte, creant una rutina i un hàbit. La vida quotidiana està plena d'activitats rutinàries, que conceptualitzem com a hàbits. Els Hàbits són conductes automatitzades, no innates, sinó adquirides per mitjà de l’experiència i l’aprenentatge, és el resultat de l’educació i les rutines.
Dins dels contes hi ha diversos valors, aquests valors s’han d’explicitar i explicar perquè té aquest valor.

Respecte
Autonomia
Solidaritat i empatia
Companyerisme
Generositat

La història és bàsicament narrativa, llavors s’assembla molt als contes.

Dins dels contes el context on es desenvolupa una acció condiciona enormement à donar-li una consistència didàctica, a partir dels 5 anys es poden afegir parts de la història seriosa. Com per exemple sobre la prehistòria on s’explica que vivien en coves, perquè no hi havia cases. Han de ser termes molt genèrics i visuals.

Sobre el concepte del temps:

És molt important la orientació (present, passat i futur).
També són molt important els ritmes, en un conte hi ha d’haver ritmes diferents, la descripció més lenta i les accions més ràpides.
Posició: successió i simultaneïtat (varies accions que succeeixen a la vegada), són uns conceptes difícils d’aconseguir.
Durada: variabilitat (allò que és efímer i que ja ha passar) i permanència (allò que dura un cert temps més estable).

La historia es una ciència social que a partir del passat ens permet la compressió del present i la prevenció del futur.

El coneixement de l’entorn natural i social s’hauria d’aprendre des de petits. Amb una orientació cap a unes finalitats. Aquí i ara són dues dimensions molt important, ja que no es el mateix viure a Catalunya que a Japó o Somali.

El currículum pot ser efímer i pot canviar i de fet és fàcil que canviï i més de la manera que van les coses. Sigui quin sigui el currículum hem de tenir uns conceptes socials clau per fer els ciutadans i ciutadanes que hauríem d’educar.

Hem de saber gestionar que hi haurà diferents valors dintre d’una aula, poden crear-se conflictes entre companys o amb la mestra per la diversitat. La diversitat és riquesa sempre que és natural o desitjada, però no és positiva quan és econòmica, cultural o imposada el qual porta desigualtat.

Preguntes que em suggereix el que he après avui
Com crear una xarxa familiar que participi assistint, acompanyant quan els valors són diferents?

Ampliació d’alguna idea

Bruno Bettelheim va néixer a l’any 1903 a Àustria. Es va dedicar a la psicologia infantil i durant molts anys va dirigir una secció de la Universitat de Chicago destinada a ser la llar d’infants amb problemes emocionals.

Una de les seves obres més reconegudes és Psicoanalisis de los cuentos de hadas. En aquesta obra, Bettelheim analitza els contes de fades tradicionals i el seu poder com a eina de desenvolupament del recursos emocionals i socials dels nens i les nenes.

L’autor va estudiar diferents contes i com el seu simbolisme ajudava, de forma orgànica, als infants a descobrir els sentiments de justícia, fidelitat, amor i valentia. A través de la identificació i l’empatia amb els personatges experimentaven i registraven les experiències dels protagonistes tot desenvolupant un calaix personal de recursos i habilitats que, en un moment donat, podien ser utilitzats.

Els contes de fades, segons Bettelheim, són una font inestimable de plaer estètic i de suport moral i emocional per als infants que, sense lliçons imposades, els serveixen de companyia i de refugi.

En general l’obra és molt interessant perquè descobreixes el simbolisme existent en tot un seguit de contes coneguts dins de la cultura occidental (Caputxeta vermella, Ventafocs, Hansel i Gretel, etc) i et proposa que les versions que s’han d’explicar han de ser les més properes a la tradicional, sense amagar o disfressar detalls que ens poden resultar cruels ja que són aquests detalls els que mobilitzen la ment dels infants. Us recomanem, des d’aquí molt vivament, la introducció ja que és extensa però explica molt bé els eixos bàsics de les seves tesis. Òbviament, poden ser discutits i qüestionats, però com a mínim fan pensar i reflexionar.

Us deixem amb la reproducció d’un petit fragment i la referència bibliogràfica:

“Tot conte de fades és un mirall màgic que reflecteix alguns aspectes del nostre món intern i de les etapes necessàries per passar de la immaduresa a la maduresa total. Per aquells que se senten implicats en el que el conte de fades ens transmet, aquest pot semblar un estany tranquil i profund que a simple vista reflecteix només la nostra pròpia imatge, però darrera d’ella podem descobrir les tensions internes del nostre esperit, és a dir, els seus aspectes més ocults i el mitjà a través del que assolim la pau amb nosaltres mateixos i amb el món extern, que és la recompensa que rebem per totes les nostres lluites i esforços”.

Bettelheim, Bruno (2006): Psicoanálisis de los cuentos de hadas. Ares y Mares. Barcelona

Medi Natural -Magistral 3-



Amb que em quedo de la sessió?
Per mi el més importatn és el fet de tenir cura de la natura, alimentar i desenvolupar les capacitats que nens i nenes han de tenor en l'etapa d'educació infantil. Com futura professionals de la educació hem de tenor eines i recursos adaptats per millorar la natura. També no poden perder de vista que a l'escola tenim que apenare ciències, això ha de ser una tasca diaria a ón participin mestres, nens, nenes y les seves famílies. Es important que els aprenentatges tinguin com base la pròpia motivació dels nens i nenes, que al que es vol apenare tingui una funcionalitat i per tant sigui significatiu.

Ampliació de la idea
Tin una amiga que treballa com arquitecta i fa molts a nys que es dedica a la permacultura, pot ser aquest vídeo mostea el que per mi és una eine per construir un centre educatiu

La sessió m'ha provocat alguna pregunta?
Com es pot desenvolupar un proyecte d'escola? Com alumnes podem começar a crear una escola? Es podría construir una escola amb la técnica de la permacultura a Barcelona?