Imatge o dibuix que expressi la idea central de la sessió 
Idees clau de la sessió d’avuiAl explicar els contes s’han de seguir uns rituals, l’inici i el tancament, perquè així els nens sàpiguen que comencen amb la lectura d’un conte, creant una rutina i un hàbit. La vida quotidiana està plena d'activitats rutinàries, que conceptualitzem com a hàbits. Els Hàbits són conductes automatitzades, no innates, sinó adquirides per mitjà de l’experiència i l’aprenentatge, és el resultat de l’educació i les rutines.
Dins dels contes hi ha diversos valors, aquests valors s’han d’explicitar i explicar perquè té aquest valor.
Respecte
Autonomia
Solidaritat i empatia
Companyerisme
Generositat
La història és bàsicament narrativa, llavors s’assembla molt als contes.
Dins dels contes el context on es desenvolupa una acció condiciona enormement à donar-li una consistència didàctica, a partir dels 5 anys es poden afegir parts de la història seriosa. Com per exemple sobre la prehistòria on s’explica que vivien en coves, perquè no hi havia cases. Han de ser termes molt genèrics i visuals.
Sobre el concepte del temps:
És molt important la orientació (present, passat i futur).
També són molt important els ritmes, en un conte hi ha d’haver ritmes diferents, la descripció més lenta i les accions més ràpides.
Posició: successió i simultaneïtat (varies accions que succeeixen a la vegada), són uns conceptes difícils d’aconseguir.
Durada: variabilitat (allò que és efímer i que ja ha passar) i permanència (allò que dura un cert temps més estable).
La historia es una ciència social que a partir del passat ens permet la compressió del present i la prevenció del futur.
El coneixement de l’entorn natural i social s’hauria d’aprendre des de petits. Amb una orientació cap a unes finalitats. Aquí i ara són dues dimensions molt important, ja que no es el mateix viure a Catalunya que a Japó o Somali.
El currículum pot ser efímer i pot canviar i de fet és fàcil que canviï i més de la manera que van les coses. Sigui quin sigui el currículum hem de tenir uns conceptes socials clau per fer els ciutadans i ciutadanes que hauríem d’educar.
Hem de saber gestionar que hi haurà diferents valors dintre d’una aula, poden crear-se conflictes entre companys o amb la mestra per la diversitat. La diversitat és riquesa sempre que és natural o desitjada, però no és positiva quan és econòmica, cultural o imposada el qual porta desigualtat.
Preguntes que em suggereix el que he après avui
Com crear una xarxa familiar que participi assistint, acompanyant quan els valors són diferents?
Ampliació d’alguna ideaBruno Bettelheim va néixer a l’any 1903 a Àustria. Es va dedicar a la psicologia infantil i durant molts anys va dirigir una secció de la Universitat de Chicago destinada a ser la llar d’infants amb problemes emocionals.
Una de les seves obres més reconegudes és Psicoanalisis de los cuentos de hadas. En aquesta obra, Bettelheim analitza els contes de fades tradicionals i el seu poder com a eina de desenvolupament del recursos emocionals i socials dels nens i les nenes.
L’autor va estudiar diferents contes i com el seu simbolisme ajudava, de forma orgànica, als infants a descobrir els sentiments de justícia, fidelitat, amor i valentia. A través de la identificació i l’empatia amb els personatges experimentaven i registraven les experiències dels protagonistes tot desenvolupant un calaix personal de recursos i habilitats que, en un moment donat, podien ser utilitzats.
Els contes de fades, segons Bettelheim, són una font inestimable de plaer estètic i de suport moral i emocional per als infants que, sense lliçons imposades, els serveixen de companyia i de refugi.
En general l’obra és molt interessant perquè descobreixes el simbolisme existent en tot un seguit de contes coneguts dins de la cultura occidental (Caputxeta vermella, Ventafocs, Hansel i Gretel, etc) i et proposa que les versions que s’han d’explicar han de ser les més properes a la tradicional, sense amagar o disfressar detalls que ens poden resultar cruels ja que són aquests detalls els que mobilitzen la ment dels infants. Us recomanem, des d’aquí molt vivament, la introducció ja que és extensa però explica molt bé els eixos bàsics de les seves tesis. Òbviament, poden ser discutits i qüestionats, però com a mínim fan pensar i reflexionar.
Us deixem amb la reproducció d’un petit fragment i la referència bibliogràfica:
“Tot conte de fades és un mirall màgic que reflecteix alguns aspectes del nostre món intern i de les etapes necessàries per passar de la immaduresa a la maduresa total. Per aquells que se senten implicats en el que el conte de fades ens transmet, aquest pot semblar un estany tranquil i profund que a simple vista reflecteix només la nostra pròpia imatge, però darrera d’ella podem descobrir les tensions internes del nostre esperit, és a dir, els seus aspectes més ocults i el mitjà a través del que assolim la pau amb nosaltres mateixos i amb el món extern, que és la recompensa que rebem per totes les nostres lluites i esforços”.
Bettelheim, Bruno (2006): Psicoanálisis de los cuentos de hadas. Ares y Mares. Barcelona
