Idees clau de la sessió d’avuiAvui hem vist en classe un terme que mai havia escoltat abans: la modelització.
Aquest terme refereix al procés en el qual es parteix dels coneixements previs per aconseguir una intervenció adaptada i així poder aconseguir un coneixement científic.
Per tant és important que en els futurs centres educatius on treballem generem espais i situacions en les quals puguem explicar fets del món, és a dir, conèixer-los, comprendre'ls, fer prediccions.
És important que en aquest camí que transitem d'alumnes a mestres siguem reflexius respecte a l'educació que hem rebut i a l'educació que volem practicar en el futur.
Per tant de l'única manera que aconseguirem que a les nostres escoles es practiquin la comunicació, la imaginació, la relació, regulació, elaboració, experimentació, identificació classificació és si potenciem pensaments científics.
Preguntes que em suggereix el que he après avuicom es treballa la motivació en relació als nens i nenes en educació infantil?
Quines sortides es podrien realitzar amb les famílies per descobrir éssers vius?
Ampliació d’alguna ideaL’aula, espai de curiositat
Una escola infantil que vol ser un ambient de coneixement, ha de preparar els espais en relació amb les diverses activitats, amb diversitat i riquesa de materials per encoratjar i estimular el comportament dels infants.
Donatella Giovannini
Les activitats a l'escola bressol
Si l’objectiu de la ciència és la comprensió de la realitat, no es pot afrontar l’aprenentatge científic fora del contacte directe amb el món que ens envolta.
Durant molt temps, l’escola ha primat enormement tot el coneixement teòric a partir de les fonts d’informació escrites i ha deixat en un segon, tercer o, fins i tot, darrer i lamentable terme el

contacte amb l’entorn. Els educadors, les educadores, hem preferit sovint la seguretat de les explicacions dels llibres a la inestabilitat i imprevisibilitat de les actuacions en viu.
I és que la realitat es nega a estereotipar-se i planteja moltes més dificultats que l’estudi en els llibres. Plantem llavors idèntiques en les mateixes condicions i no ens fan la mateixa evolució, ja fa dies que hem entrat a la tardor però les fulles no han caigut dels arbres com pretenen els llibres de fitxes, fem un vaixell de paper perquè l’aigua el desfaci i es manté orgullosa i obstinadament dret... La realitat ens desafia constantment amb la seva tossudesa si ens entestem a aprehendre- la des dels llibres, des de l'homogeneïtat, des de la simplificació...
Per contra, si ens arrisquem a emprendre l’estudi de la natura a partir de la seva inesgotable diversitat, de la multiplicitat de formes d’organització, de les relacions i els canvis que contínuament hi tenen lloc, ens trobarem amb fonts d’emoció i de curiositat inacabables, contínues preguntes a les quals buscar resposta, potents motius per a la investigació.
La realitat no es resigna a ser un simple exemple d’allò que expliquen els llibres. Hem de canviar de perspectiva i “re-escriure” els nostres propis llibres tot interpretant-la a partir d’un diàleg constant natura - aula.
Per aconseguir-ho, cal crear una fluïdesa d’intercanvis entre l’aula i l’entorn, de manera que sortim a contactar amb la realitat, però també que deixem que l’entorn entri dins l’aula: canviar els noms plastificats de les taules per noms de plantes que cada grup ha de cuidar, introduir aliments reals a la cuineta, tenir cura de petits animals, jugar amb materials diversos, transformar, provocar canvis...
