Gimcana: l'entorn una oportunitat per treballar el currículum

Reflexió grupal:

El nostre grup fent la gimcana estava nerviós, inquiet, intrigat, impacient...per saber que ens depararia cada prova. Vam gaudir molt en general de tota la gimcana, tret d’una prova que era la de “Pujar i baixar”. Pensem que no estava adequada a l’entorn (on hi havia vidres encara de la festa de l’UAB, brutícia...). A part era dolorós fruit que l’espai on estava situada la gimcana no era idònia per a les activitats proposades ( escales amb pedres petites que et rascaven les mans i cames, les rampes de terra dur que dificultaven avançar l’exercici).
D’altra banda, activitats així i posteriorment una posada en comú acompanyada d’una reflexió, donen lloc a replantejar-nos si la gimcana es correcta o no pels més menuts. Poder veure les finalitats i les limitacions experimentades en primera persona ajuden a veure si els infants poden dur-la a terme o ens ho hem de replantejar d’una altra forma.
Cal destacar que, tot aquest treball de preparació i execució per part del professorat és molt important que estigui reflexionada per diversos mestres. Així dones lloc a diversos punts de vista per tal de obtenir una activitat més completa. És a dir, creant comunitat s’arriba més lluny perquè “quatre ulls veuen més que dos”.

Reflexió personal:

L'activitat de la gimcana m'ha semblat molt interessant perquè ha englobat diferents mirades cap a uns materials en concrets i cap a uns espais de l'entorn natural.
Crec que he pogut comprendre l'entorn natural en un espai real que engloba la urbanització, i la naturalesa.
Crec que en aquesta activitat vam poder portar a la pràctica diversos processos que hem anat tractant durant les sessions teòriques, com per exemple mirar alguns successos amb una mirada científica, amb una mirada d'observació, reflexió anàlisi i acció. Això és, al meu entendre el més rellevant que hem posat en joc els nostres coneixements previs, després hem actuat, és a dir manipulat i experimentat amb diferents materials, entorns i situacions, en un tercer lloc reflexionem el que havia succeït i que manera ho havíem viscut, finalment hem actuat, però des d'una altra mirada, amb una altra experiència.

Medi Social -Magistral 4-

Imatge o dibuix que expressi la idea central de la sessió







Idees clau de la sessió d’avui

En la sessió d'avui hem fet un repàs de les idees generals de les classes teòriques, per tant he triat destacar certes idees que pinso són indispensables per al desenvolupament del procés que estic vivint. Em sento en un camí d'aprenentatge, que durarà tota la meva vida, però en aquests moments vull crear unes bases en la meva professió que siguin sòlides perquè que pugui acompanyar emocionalment als nens i nenes.
Per poder realitzar aquest acompanyament em sembla important rescatar les paraules de Joan Carles Mèlich: "el subjecte... es construeix en relació amb l'altre...". Aquesta idea em sembla bàsica i essencial perquè com a futura mestra vull que en el meu procés de formació com a persona i professional sigui capaç de reconèixer a l'altre com una possibilitat de construir-me a mi mateixa, també tenir una racionalitat sensible a l'hora d'observar les necessitats i interessos dels nens i nenes; així com també tenir una mirada singular i no global en relació a les famílies i als infants.
D'aquesta manera intentaré aconseguir ser conscient de la mirada que faig cap al món, la que interpreto que el món fa cap al meu. Aquesta mirada serà condicionada per l'espai i el temps en el qual vaig estar i estic sent educada, i que així com jo tinc certs pensaments hi ha persones al món que han viscut altres experiències i que per tant tindran altres pensaments diferents als meus però igual de respectables.
Com a futura mestra espero mai allunyar-me dels sentiment, de les emocions, i només des d'aquesta raó a través de l'emoció actuar i intervenir en aquest món que compartim.

Preguntes que em suggereix el que he après avui

L'experiència fa que t'oblidis de reflexionar sobre les relacions socials que es generen a l'escola?


Ampliació d’alguna idea

http://cafepedagogic.wordpress.com/2011/02/14/relentitzar-la-vida-reduir-la-pressio-i-respectar-als-infants-part-i/

Medi natural -Magistral 4-

Idees clau de la sessió d’avui
Avui hem vist en classe un terme que mai havia escoltat abans: la modelització.
Aquest terme refereix al procés en el qual es parteix dels coneixements previs per aconseguir una intervenció adaptada i així poder aconseguir un coneixement científic.
Per tant és important que en els futurs centres educatius on treballem generem espais i situacions en les quals puguem explicar fets del món, és a dir, conèixer-los, comprendre'ls, fer prediccions.
És important que en aquest camí que transitem d'alumnes a mestres siguem reflexius respecte a l'educació que hem rebut i a l'educació que volem practicar en el futur.
Per tant de l'única manera que aconseguirem que a les nostres escoles es practiquin la comunicació, la imaginació, la relació, regulació, elaboració, experimentació, identificació classificació és si potenciem pensaments científics.

Preguntes que em suggereix el que he après avui

com es treballa la motivació en relació als nens i nenes en educació infantil?
Quines sortides es podrien realitzar amb les famílies per descobrir éssers vius?

Ampliació d’alguna idea

L’aula, espai de curiositat
Una escola infantil que vol ser un ambient de coneixement, ha de preparar els espais en relació amb les diverses activitats, amb diversitat i riquesa de materials per encoratjar i estimular el comportament dels infants.
Donatella Giovannini
Les activitats a l'escola bressol
Si l’objectiu de la ciència és la comprensió de la realitat, no es pot afrontar l’aprenentatge científic fora del contacte directe amb el món que ens envolta.
Durant molt temps, l’escola ha primat enormement tot el coneixement teòric a partir de les fonts d’informació escrites i ha deixat en un segon, tercer o, fins i tot, darrer i lamentable terme el

contacte amb l’entorn. Els educadors, les educadores, hem preferit sovint la seguretat de les explicacions dels llibres a la inestabilitat i imprevisibilitat de les actuacions en viu.
I és que la realitat es nega a estereotipar-se i planteja moltes més dificultats que l’estudi en els llibres. Plantem llavors idèntiques en les mateixes condicions i no ens fan la mateixa evolució, ja fa dies que hem entrat a la tardor però les fulles no han caigut dels arbres com pretenen els llibres de fitxes, fem un vaixell de paper perquè l’aigua el desfaci i es manté orgullosa i obstinadament dret... La realitat ens desafia constantment amb la seva tossudesa si ens entestem a aprehendre- la des dels llibres, des de l'homogeneïtat, des de la simplificació...
Per contra, si ens arrisquem a emprendre l’estudi de la natura a partir de la seva inesgotable diversitat, de la multiplicitat de formes d’organització, de les relacions i els canvis que contínuament hi tenen lloc, ens trobarem amb fonts d’emoció i de curiositat inacabables, contínues preguntes a les quals buscar resposta, potents motius per a la investigació.
La realitat no es resigna a ser un simple exemple d’allò que expliquen els llibres. Hem de canviar de perspectiva i “re-escriure” els nostres propis llibres tot interpretant-la a partir d’un diàleg constant natura - aula.
Per aconseguir-ho, cal crear una fluïdesa d’intercanvis entre l’aula i l’entorn, de manera que sortim a contactar amb la realitat, però també que deixem que l’entorn entri dins l’aula: canviar els noms plastificats de les taules per noms de plantes que cada grup ha de cuidar, introduir aliments reals a la cuineta, tenir cura de petits animals, jugar amb materials diversos, transformar, provocar canvis...

Comentari Conferència Tarín

Per mi el més rellevant ha estat la idea de tenir la força suficient per construir un món diferent, intervenir amb els nens i nenes, amb les seves famílies i sobretot en la realitat en la qual vivim, perquè és de l'única manera en la qual tots ens podrem implicar.
És important aprofitar els espais i recursos que estan al nostre abast, utilitzar l'escenari real de l'escola i del barri per donar un salt cap a la sostenibilitat.