Medi Natural -Laboratori 1-

Imatge o dibuix que expressi la idea central de la sessió


Idees clau de la sessió d’avui
Aquesta sessió ha estat diferent, hem experimentat en primera persona. La sessió ha transcorregut en un ambient nou, amb materials atractius. Tot el que hem fet pot traslladar-se a una actitut per a nens i nenes. Les idees han sorgit de cadascuna de les persones del grup.
He valorat la importància de l'ajuda ajustada del professor, que no intervenia excepte quan ell notava que algunes persones ens sentiem bloquejats. També ha estat molt important el respecte amb el qual ens tractava, sobretot quan feiem una relació deconceptes que no corresponien amb l'experimentació realitzada.
Va ser molt constructiu el final del laboratori on el professor transmetia i contagiava una escolta activa i un respecte cap als companys. Crec que totes hem sentit que la nostra opinió era important. Per a mi ha estat una nova sensació que mai havia tingut i me ha fet sentir molt feliç.


Preguntes que em suggereix el que he après avui

Em plantejo la importància de reflexionar en grup, com podrà aconseguir-se en una escola que tingui un projecte que no coincideixi amb els meus valors.
I a més em fa pensar la importància de deixar els nens i nenes que siguin els protagonistes del seu propi aprenentatge i que vegin l'escola com un lloc transformador, que dona la possibilitat de dir el que un pensa, sense prejudicis ni por de cometre un error. (així com va pasar al laboratori)

Ampliació d’alguna idea
http://cafepedagogic.wordpress.com/2011/01/17/la-bona-i-la-no-tan-bona-educacio/

Medi social -Seminari 1-

Deu finalitats:
Educar en valors vol dir:

1. Respondre amb l’estimació

2. Ser capaços de tenir una resposta adequada per poder contagiar un espírit crític.

3. Ens relacionem amb compromís amb l’altre.

4. Proporcionar eines que desenvolupin un pensament responsable.

5. Formar conductes autònomes. Sempre tenin en compte la relació amb l’altre.

6. Transmetre la importància del diàleg, la colaboració, els interessos socials, els drets humans, el respecte per la diversistat.

7. Formar en el context més proper, tenin en compte el passat i un compromís amb la realitat actual de cadascú.

8. Promoure la comunicació, la tolerancia i la negociació.

9. Tenir cura del medi en el que vivim.

10. Identificar, compendre i valorar altres cultures sense discriminació de etnia, gènere, classe social.

Medi social -Magistral 2-

Imatge que expressi la idea



La cooperació com valor

Amb que em quedo de la sessió?

Finalitat i accio educativa del mestre/a

Podem descriure al món com un món complex, no és simple aquesta ple d'elements que interactuan entre ells. Grup de sistemes que interacionan . I des d'aquesta interació és que s'entén.

Xarxa:

La comunicació en xarxa és la nova forma de comunicar-se. Aquest concepte es vincula amb el treball a l'escola. No es tracta solament d'explicar com es pot treballar cooperativament entre nens i nenes, sinó també les mestres, famílies i altres professionals.

Acció educativa

És la forma que té el docent perquè l'alumnat porti els coneixements a la vida quotidiana.

cal destacar certes característiques:

relació teòrica practica: coherència entre el que es pensa i el que es fa.

recursos-eines: depenent de la teoria que s'apliqui seran unes o unes altres. Entenem la teoria com el conjunt d'eines que ens permeten construir coneixements en els nostres alumnes.

Acció docent: concepcions

Formes de fer que aprengui l'alumnat

Educació transmisiva: el mestre o mestra organitza la informació i els transmet perquè l'alumne els memoritzi o els repeteixi. Una visió des del conductivismo (dóna un caramel perquè realitzi alguna cosa, ho farà pel caramel)

Educació activa, experimental, cooperativa, reflexiva, participativa. El constructivisme explica que l'alumne aprendrà pels seus propis interessos i construirà el seu propi coneixement.
Si un vol construir coneixement és molt important conèixer el punt de partida, els coneixements previs. Perquè l'autor de l'aprenentatge és l'alumne, l'adult guia, el paper del mestre és fonamental, ja que és el conductor, el guia.

Acció docent: valors

Respecte: estem parlant de respecte cap a uns altres, cap al material.
(relació amb les tres intel·ligències de Gardner que refereixen al respecte)

Solidaritat: tenir en compte a l'altre, els seus problemes, la situació particular de l'altre.

Empatia: col·locar-se en el lloc de l'altre.

Esperit critico: reflexionar sobre el que et diuen, sobre el que un vol, sobre el que passa. Tenir criteri. Per aconseguir l'esperit critico cal observar, els alumnes han de tenir una concepció pròpia de la realitat que es qüestionen. Després analitzar, interpretar, expressar-ho, explicar de forma argumentara.

Em quedo amb la concepción constructiviste perque com ja he dit, en l'altre entrada, estic fent una tasca de voluntaria en una escola activa i viva. La meva experiència s'apropa molt a les idees principals de aquiste sessió.

Ampliació de la idea
Aqueste és un centre a ón em semble hi ha tot el que anteriormente he expressat:

http://www.youtube.com/watch?v=C_stNaj-iYI

Medi Natural -Magistral 2-

Hem començat la classe d'una forma molt atractiva. El David ens va explicar que passaria durant la classe, ens va avançar com es desenvoluparíen les activitats que realitzaríem. A més va generar un ambient de molta curiositat perquè no acabava d'explicar que materials es tractava. El clima era bastant atractiu, la disposició de materials i els materials en si també.
Després s'expliquen els objectius de l'activitat i el David els relaciona amb la importància que tenen per a l'alumne ja que és el que li dóna sentit a l'activitat.
La música va acompanyar l'activitat, per moments em sentia en el lloc d'un nen o nena. He pogut observar que en general tots els grups mostraven gran interès i entusiasme.

Màgardaria resaltaar la funció del mestre o mestra ja que la considero indispensable, entenc que s'ha d'encaminar (la funció del mestre/a) en l'escolta activa, la paciència, el respecte pels diferents tipus d'aprenentatges, l'habilitat per crear un context que d'eines per pensar i aprendre, confiar en les destreses i capacitats dels nens i nenes, realitzar una reflexió sobre l'investigat, recuperar els nous coneixement i sempre tenir en compte el punt de partida, és a dir, els coneixements previs.

En classe cvam comentar el següent concepte: L'aula un context de contextos.
En relació a això he trobat un fragment sobre un treball que analitza la forma de fer d'un mestre o mestra en relació al processo d ensenyament-aprenentatge.

Aprendre amb els nens: escoltar, observar, educar

La proposta reggiana -recollint algunes idees d'altres experiències pedagògiques- planteja que els mestres i mestres vagin a les escoles a aprendre amb els nens, allí un mestre és un investigador permanent que, a més, no arriba a conclusions que puguin
ser descriptas de forma retòrica, sinó amb documentacions de projectes reals que són narracions de les possibilitats humanes.
Deia Loris Malaguzzi, en forma provocadora, “per fer bona educació hem de tancar els llibres de psicologia, pedagogia i didàctica”. Els cursos de formació en Reggio Emilia justament tracten d'aprofundir no només en aspectes del desenvolupament psicològic, cognitiu o emocional dels nens i les nenes, sinó també en el punt de vista de la cultura on l'escola està inserida. Les aparents disciplines tradicionalment han estat vistes com una disjunció, però totes tenen una estructura comuna, que permet veure i amplificar el nombre de punts de vista sobre la cultura. Per tant, es necessita un perfil professional que tingui un punt de
vista ampli i complex per poder realitzar, amb els nens i nenes, una experiència no només educativa, sinó cultural i social, que, de vegades, l'excessiva formació en psicologia, pedagogia i didàctica no permet desplegar.
Aquest text ho he citat perque em fa pensar en la experiència que estic fent a l'escola Congrés Indians. Es un centre que practiquem l'educació activa i viva. Jo faig una tasca de voluntariat i estic aprenen a observar d'un altre manera a profundir en les necessitats del nens i nenes i a començar a tenir actituts més construtivistes.
Per aprofundir més:
http://lavanguardia.com/lacontra/20110304/54122411029/cuando-a-una-persona-se-la-reconoce-crece.html

Medi social -Magistral 1-

Aquesta primera classe m'ha fet pensar en el procés que significa ser mestra. Entenc que és un procés lent que involucra certs canvis i hàbits personals. Avui hem parlat sobre la nostra opinió sobre el que és ser un educador, es podria deduir que és alguna cosa que molts estudiants de tercer curs ja tindrien clar. Però és una resposta complexa la que es revela ja que em fa pensar que ser mestra és acompanyar emocionalment un procés educatiu molt íntim i personal de nens i nenes entre zero i sis anys.
Si pretenem que les persones que acompanyem emocionalment s'involucrin amb determinades activitats haurem abans de res observar, per esment a les seves necessitats, escoltar les seves demandes per després poder connectar una experiència amb el contingut curricular que vulgui tractar-se.
Crec que el més important és tenir clar els valors que volem transmetre i ser exemple d'ells. Ja que mancaria de sentit una educació basada en certs valors que pensem hem de transmetre, però no creiem en ells.
Una vegada que s'aconsegueix tenir clar aquestes bases é sonamental la nostra tasca docent, és oportú tenir en compte l'entorn, el context social, i no solament això

sinó també ser consenteixes que cada persona percep el món d'una manera diferent. Si la nostra tasca educativa s'encamina a potenciar aquesta idea amb els nens i nenes segurament aconseguirem que desenvolupin un esperit crític, que alimentin respostes argumentada.
D'altra banda la classe m'ha fet pensar en la característica general que tenim els humans de conformar-nos amb el més fàcil, de buscar les solucions més simples i d'adaptar-nos i acostumar-nos a tot. Això últim té un punt positiu que és la plasticitat que tenim per adaptar-nos. Però si traslladem aquesta plasticitat a la nostra societat ens transformem en persones que ens acostumem en un temps molt breu a la nostra realitat. I moltes vegades l'acceptem i la valorem com si no poguéssim modificar-la. En aquest punt no estic d'acord ja que reprenc la primera idea del text. Hem de ser professionals consenteixes del procés que hem de realitzar, és a dir, no podem acompanyar a nens i nenes de zero a sis anys sense abans tenir clar que hem de formar-nos contínuament, que hem de tenir una certa capacitat de resposta enfront dels successos de la realitat.
No podem tenir la iniciativa de qüestionar el perquè fem un blog en l'era de la tecnologia, al meu entendre aquestes actituds mostren el lluny que estem de l'esforç la voluntat i la realitat que ens envolta.

Medi Natural -Magristral 1-

Després de la classe rescato dues idees principals. La primera fa referència a les sensacions, les emocions.
Les emocions com una eina eficaç i important en el coneixement del mitjà. És important reflexionar sobre el que treballem però també és molt important fer, és a dir realitzar una acció i que no tot quedi en una mera reflexió.
En segon lloc m'agradaria ressaltar la idea de l'observació com a base per realitzar qualsevol activitat en el procés d'ensenyament aprenentatge. Observar, parar esment als nens i nenes, escoltar-los per poder connectar el contingut curricular amb una experiència.
La imatge expressa la tasca delicada que ha de realitzar un professional de l'educació. El que intento expressar és que no solament hem de potenciar la capacitat d'observació, sinó que també hem de tenir clar el motiu pel qual observem i fixar bé l'objectiu de l'observació.
Finalment em pregunto com podria utilitzar diferents recursos enfront d'un coneixement que desconec o em sento amb poca motivació. Segurament, com diu la Maria Arcà els propis nens i nenes reflectiren les seves propies inquietuts i curiositats; i això possiblament és el motor de un mestre o una mestra.

Ampliació
Vull ampliar aquesta idea amb el document de La Mara Davoli perque penso que parla del tema i defineix molt esquemàticament la idea de observació, que per mi ha estat la principal amb les emocions.

L’OBSERVACIÓ I LA DOCUMENTACIÓ
BARCELONA 24-11-07
XARXA TERRITORIAL D’EDUCACIÓ INFANTIL (0-6) DE CATALUNYA

OBSERVACIÓ:
Observar: és un acte de coneixement, no es objectiu, fred, abstracte. Es una emoció que porta a dins les nostres expectatives, hipòtesis i teories.
L’observació és parcial, allò que observem no és la veritat, allò que veiem depèn:
• Del punt de vista subjectiu.
• D’allò que esperem de l’Infant i de la situació.
• De les preguntes que ens fem abans de fer el treball.
L’observació és un acte creatiu que requereix d’interpretació. A partir de l’observació, obtenim un conjunt de materials parcials que s’han de relacionar entre si i ésser interpretats.
Per enriquir-nos, créixer i desenvolupar-nos cal compartir les dades amb la resta de companys/es. És important que hi hagi conflicte cognitiu ja que tothom té punts de vista diferents i això fa que es construeixi el treball en grup. És important no mostrar-se indiferent al pensament de l’altre.

Cal doncs, OBSERVAR, DOCUMENTAR I INTERPRETAR.