Hem començat la classe d'una forma molt atractiva. El David ens va explicar que passaria durant la classe, ens va avançar com es desenvoluparíen les activitats que realitzaríem. A més va generar un ambient de molta curiositat perquè no acabava d'explicar que materials es tractava. El clima era bastant atractiu, la disposició de materials i els materials en si també.
Després s'expliquen els objectius de l'activitat i el David els relaciona amb la importància que tenen per a l'alumne ja que és el que li dóna sentit a l'activitat.
La música va acompanyar l'activitat, per moments em sentia en el lloc d'un nen o nena. He pogut observar que en general tots els grups mostraven gran interès i entusiasme.
Màgardaria resaltaar la funció del mestre o mestra ja que la considero indispensable, entenc que s'ha d'encaminar (la funció del mestre/a) en l'escolta activa, la paciència, el respecte pels diferents tipus d'aprenentatges, l'habilitat per crear un context que d'eines per pensar i aprendre, confiar en les destreses i capacitats dels nens i nenes, realitzar una reflexió sobre l'investigat, recuperar els nous coneixement i sempre tenir en compte el punt de partida, és a dir, els coneixements previs.
En classe cvam comentar el següent concepte: L'aula un context de contextos.
En relació a això he trobat un fragment sobre un treball que analitza la forma de fer d'un mestre o mestra en relació al processo d ensenyament-aprenentatge.
Aprendre amb els nens: escoltar, observar, educar
La proposta reggiana -recollint algunes idees d'altres experiències pedagògiques- planteja que els mestres i mestres vagin a les escoles a aprendre amb els nens, allí un mestre és un investigador permanent que, a més, no arriba a conclusions que puguin
ser descriptas de forma retòrica, sinó amb documentacions de projectes reals que són narracions de les possibilitats humanes.
Deia Loris Malaguzzi, en forma provocadora, “per fer bona educació hem de tancar els llibres de psicologia, pedagogia i didàctica”. Els cursos de formació en Reggio Emilia justament tracten d'aprofundir no només en aspectes del desenvolupament psicològic, cognitiu o emocional dels nens i les nenes, sinó també en el punt de vista de la cultura on l'escola està inserida. Les aparents disciplines tradicionalment han estat vistes com una disjunció, però totes tenen una estructura comuna, que permet veure i amplificar el nombre de punts de vista sobre la cultura. Per tant, es necessita un perfil professional que tingui un punt de
vista ampli i complex per poder realitzar, amb els nens i nenes, una experiència no només educativa, sinó cultural i social, que, de vegades, l'excessiva formació en psicologia, pedagogia i didàctica no permet desplegar.
Aquest text ho he citat perque em fa pensar en la experiència que estic fent a l'escola Congrés Indians. Es un centre que practiquem l'educació activa i viva. Jo faig una tasca de voluntariat i estic aprenen a observar d'un altre manera a profundir en les necessitats del nens i nenes i a començar a tenir actituts més construtivistes.
Per aprofundir més:
http://lavanguardia.com/lacontra/20110304/54122411029/cuando-a-una-persona-se-la-reconoce-crece.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario